Pi de Cabanyes i Almirall, Oriol
Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) es va iniciar amb el manifest La generació literària dels 70, amb G.-J. Graells, on ja es remarcava la continuïtat de la literatura catalana en temps difícils. Integrant del col·lectiu descriptors gramscians Trencavel, va participar en lassemblea clandestina de reconstitució del PEN català i va ser vocal per elecció de la primera junta de lAssociació dEscriptors en Llengua Catalana. Professor universitari de literatura dels segles XIX i XX, va ser el primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat més dun miler darticles a la premsa (durant més de trenta anys a La Vanguardia) i unes quantes dotzenes de llibres, entre els quals la novel·la Oferiu flors als rebels que fracassaren (premi Prudenci Bertrana i Crítica Serra dOr), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (premi Sant Joan), la reflexió de filosofia política Repensar Catalunya (premi Josep Vallverdú dassaig) i, entre daltres, Gaudí, una cosmogonia, Lart, el signe i el sentit i LEmpordà, el melic del món. De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine. Com a assagista, reconeix com a mestres Pla, dOrs i Fuster. Els seus últims llibres publicats (2021) són Estels que encara fan llum. Un àlbum de retrats i La cultura que ens salva i altres escrits.