Lladó i Miquel, Miquel
Castelldans, 1919 - Andorra la Vella, 1999 Poeta, narrador, articulista, editor, va formar part de la generació descriptors ponentins de postguerra amb Manuel de Pedrolo, Josep Vallverdú i Guillem Viladot, entre daltres. De família humil i de formació autodidacta, lexperiència de la guerra i les seues conseqüències que sen derivaren el van marcar profundament. Des dels anys cinquanta va participar en la represa cultural en català del país. Sestablí a Andorra la Vella als anys seixanta, on col·laborà amb el diari Poble Andorrà i fundà leditorial Valls dAndorra, des de la qual va publicar la revista homònima i bona part dels seus llibres inèdits fins aleshores. A més, va col·laborar amb diversos mitjans de premsa: Avui, Diario de Lérida, Segre. Allunyat de tot cenacle literari, va escriure una extensa obra en què la natura i els desfavorits de la societat solen ser-ne els protagonistes. Destaquen els poemaris Els anys, els dies i les hores (1952), Terres altes (premi Ciutat de Lleida 1973) i Lhome i el paisatge (premi Les Talúries 1995) i els volums de narracions que formen aquesta trilogia, Els camins de la por (1971-1977). El 2019, amb lantologia Del fonoll a la neu, Eduard Batlle i la Càtedra Màrius Torres (UdL) van recuperar la seua lobra i la van reivindicar.