Llena Font, Antoni
Barcelona, 1942) és un dels artistes plàstics més innovadors de lúltim mig segle. La seva obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals i als límits de lart. Pioner de lart pobre i efímer, al llarg de la seva trajectòria ha experimentat amb diferents materials i tècniques, del dibuix a lescultura. Des de linici mateix del seu camí artístic, als anys seixanta, ha optat per la fragilitat, perceptible en les seves escultures en paper però també en les seves escultures monumentals a lespai públic: ""David i Goliat"", ""Preferiria no fer-ho"" i ""Homenatge als castellers"", totes elles a Barcelona. Ha estat professor de literatura artística a la Universitat de Girona, ha col·laborat a diversos diaris (""Avui"", ""La Vanguardia"", ""Ara"") i ha publicat diversos llibres sobre el procés creatiu, el darrer dels quals ""Deu estius a Campins"" (Barcino, 2024), sobre Antoni Tàpies, un dels artistes amb qui ha tingut més amistat i relació. Abans havia recollit les seves pròpies reflexions a ""La gana de lartista: divagacions sobre art"" (Edicions 62, 1999) i a ""Per lull de lart"" (La Magrana, 2008). Ha comissariat les exposicions ""Lansietat de les influències. Tàpies vist per Llena"" (1991), A""ntoni Bernad Nord/Sud/Est/Oest"" (2018) i ""Miró: Constel·lació Antoni Llena"" (2020). La seva obra ha estat objecte de nombroses exposicions i és present en les col·leccions, entre daltres, dArtium, la Fundació Antoni Tàpies, el Museo Nacional Reina Sofía i el MACBA, a més del MoMA de Nova York.