MARTÍ I CASTELL, JOAN
Joan Martí i Castell (Tarragona, 1945) és catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector, i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, on fou elegit president de la Secció Filològica. És doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en Llengües i literatures estrangeres per la Universitat La Sapienza de Roma (Itàlia). Fou un dels impulsors i fundadors, i el primer president de la Xarxa Vives d'universitats. La seva tasca investigadora se centra en els àmbits de la lingüística diacrònica, la sociolingüística i la lexicografia. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquem El català medieval. La llengua de Ramon Llull (1981), Gramàtica històrica. Problemes i mètodes (1990), Els orígens de la llengua catalana (2001), Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII (2002), Diccionari de locucions i de freses fetes (amb J. Raspall) (1984), Documents d'història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra (amb J. Moran) (1986). Forma part del comitè científic o del comitè de redacció d'algunes revistes científiques de primer ordre, com Estudis Romànics, Terminàlia, Euskera. És membre del Conseil du Centre d'Études Catalanes de la Universitat París-Sorbona (França).