PUIXKIN, S ALEKSANDR
Aleksandr Serguéievitx Puixkin Moscou, 1799 - Sant Petersburg, 1837 És considerat com el pare de les lletres russes, aquell qui va descriure i expressar per primera vegada duna manera autèntica i profunda lessència nacional russa. Totes les seves obres la poesia lírica, el teatre, el poema narratiu, el relat, la novel·la curta, així com els temes tractats i els personatges, es van convertir en els models que van seguir i desenvolupar els grans autors clàssics del segle XIX. Entre les seves obres, destaquen Eugeni Oneguin, Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin, La dama de Pique i La filla del capità. Patí exili per causa dunes poesies romàntiques de caire revolucionari, tot i que no va ser mai un activista polític. Però, de caràcter rebel, enamoradís, juganer i crític, fou un personatge incòmode per a les autoritats, que el vigilaren sempre de prop. Arribat a la trentena, es casà amb una noia molt jove i bellíssima, que cridà latenció del tsar i dun militar francès que li feu la cort. La insistència daquest i les murmuracions dels cortesans van empènyer Puixkin a reptar-lo en duel, en el qual va ser ferit de mort. Edicions Cal·lígraf ha publicat les seves obres El genet de bronze, Mozart i Salieri i les Petites tragèdies i La Gabrielíada (totes elles amb traducció i textos d'Helena Vidal).