AUTORETRAT DE JORDI GARCÉS

El testimoni vital i professional dun dels arquitectes que han definit la Barcelona dels darrers quaranta anys, recollit pel seu llibreter de capçalera.

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: lautoretrat dun arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi darquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i nera client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma dunes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia. Però eren tan riques i suggeridores, tan prometedores, que, a finals de 2015, Cots va proposar a Garcés dallargar-les per extreuren tot el suc i fixarles en un llibre.

Sense voler-ho dentrada, es va anar formant un autèntic autoretrat, un poliedre amb totes les cares i la complexitat que engloba aquesta paraula. És un testimoni ple de records familiars i professionals, viscuts per Garcés, molt bon coneixedor dels entrellats del món cultural barceloní, o que li han explicat testimonis directes, barrejats amb reflexions sobre lactualitat i, naturalment, sobre arquitectura i estètica. Però és molt més que tot això: és un llibre de vida, en el qual, tot conversant, Garcés desgrana comentaris sobre temes molt diversos i els exposa amb una subjectivitat radical que els enriqueix i els humanitza. Cal destacar, tanmateix, que és un autoretrat en un moment donat, com si disparéssim una càmera, un flaix, i la fotografia és tan viva que, si la repetíssim daquí a un temps, el que en sortiria segurament seria diferent.