POBRES

Dostoevskiï, Fiodor Mijaïlovich

El segon de set germans, epilèptic i ludòpata. La vida de Dostoievski sassembla a la dels seus personatges. Perd la mare, amable i bondadosa, que mor de tuberculosi poc després que Puixkin. Dostoievski, que té setze anys, queda molt afectat per totes dues morts. El pare, autoritari i cruel, metge en un hospital per a pobres de Moscou, mor quan lescriptor en té divuit. Uns rumors que les investigacions han desmentit fan creure a Fiódor que el pare ha estat assassinat pels seus serfs. Es culpa de no haver impedit els tractes vexatoris del pare, de no haver ajudat els serfs. Tradueix Balzac per eixugar el deute amb un usurer. Coneix lèxit amb la primera novel·la, Pobres. Activitats subversives el porten al patíbul. Just quan lapunten els fusells, li commuten la pena per quatre anys de presó a Sibèria i quatre més com a soldat ras. A lexili es casa amb Maria Issàieva, una vídua amb un fill. Viatja a lestranger, en torna arruïnat, veu morir la dona i el germà. La publicació de Crim i càstig el salva del desastre econòmic. Es casa amb lestenògrafa que lha ajudat a acabar lobra, Anna Snítkina. Assetjats pels deutes, viuen uns anys a lestranger en situació de relativa pobresa. Tenen quatre fills, dels quals en sobreviuen dos. Tornen a Rússia, on gaudeixen dun cert benestar gràcies a Ladolescent i les cròniques del Diari dun escriptor. Mor quatre mesos després de la publicació dEls germans Karamàzov.