EL SAÜC I LA FORJA

Susanna Rafart no només rellegeix la seva obra, sinó que, en recollir-la i seleccionar-la, la reescriu i li dona una nova direcció. En fi, que haurem de tractar-lo com un llibre nou, i per reblar el clau nhaurem de copsar lorganització ideològica. Per això ens tocarà entrar dins els temes i motius que caracteritzen tres lustres dintensa producció poètica: des del fundacional Pou de glaç fins a la recuperació i adaptació de la mètrica quantitativa a La mà interior (2011) i En el teu nom (2015) des de la «poesia dhivern» (com la va qualificar Manuel Forcano) que envaeix les pàgines de Retrat en blanc (2004) fins a lesclat encegador de La llum constant (2012) des de les proses poètiques de Baies (2005), passant pel ritme monocord dels versos de Locell a la cendra (2010) per arribar a la construcció del gran poema unitari i històric i alhora reescriptura dun altre poema, de Maria Àngels Anglada que és En la profunda onada (2011). Del pròleg de Francesco Ardolino.