CINQUANTA POEMES DE «NEUE GEDICHTE»

Neue Gedichte és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta lâobra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i dâaltres dividits en diverses parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes dels dos llibres, mentre publicava altres obres (Stundenbuch, Das Buch der Bilder i altres textos en prosa, entre ells els Els quaderns de Malte Laurids Brigge). Els dos volums de Neue Gedichte se situen doncs entre lâetapa inicial i la posterior de lâobra del poeta de Praga (Elegies de Duino i Sonets a Orfeu). Ens trobem davant un bloc poemàtic extens i que, segons Margarit, constitueix el corpus més important i més renovador dins el conjunt de lâobra del poeta, que ja porta uns anys lliurat als que ell anomena «Dinggedichte» (Poemes objecte). La varietat temàtica dels Neue Gedichte és molt gran i hi trobem la presència del món de lâantiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de lâobservació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes. Atesa lâextensió i la significació de Neue Gedichte, semblava plausible fer-ne una antologia. I aquest nâés el resultat.